Personals:
- La intel·ligència límit comporta en la majoria dels casos un desajustament personal, provocat principalment per la falta d’adaptació a l’entorn que els envolta. Aquest entorn configurat per una societat cada vegada més exigent, competitiva i ràpida, no té en compte ni la seva problemàtica, ni les seves dificultats ni les seves capacitats.
- Les persones amb intel·ligència límit reben, en la majoria dels casos, l’educació primària, generalment amb les adaptacions corresponents, però és en l’educació secundària quan es troben incapaços de seguir el ritme acadèmic que se’ls demana.
- Limitacions en la consecució dels suports necessaris per viure de forma autònoma.
- Més vulnerabilitat de patir, amb el pas del temps, alguna patologia mental.
Educatives:
A nivell general, es pot considerar que les persones amb intel·ligència límit són les grans desubicades a l’escola. Algunes dins l’escola s’han sentit diferents, refusades i, fins i tot, considerades gandules. A vegades, encara que no presentin retard mental, són derivades a centres d’educació especial on es troben amb persones amb dificultats més grans i ells tampoc s’hi troben a gust.
Específicament, en menor o major grau, presenten les següents limitacions:
- En la majoria dels casos, impossibilitat d’acabar amb èxit l’escolaritat obligatòria.
- Dificultats d’aprenentatge.
- Procés d’aprenentatge lent.
- Més possibilitat de tenir alterats aspectes com l’atenció, la percepció, la discriminació, la concentració...
- Problemes per modular la veu correctament, fet que provoca l’aparició de disfonies.
- Capacitat de relaxació no gaire bona.
- Patró respiratori alterat.
- Retard psicomotor.
- Propensió a patir alteracions articulatòries, fonamentalment dislàlies.
- Llenguatge pobre a nivell semàntic.
- Ús d’estructures morfosintàctiques senzilles a nivell verbal.
- Excés o defecte d’intencionalitat comunicativa.
- Dificultats lectoescriptores.
- Més possibilitat de patir alteracions comunicatives associades, com ara dislàlies, disfèmies, dislèxies-disgrafies, disortografies-discalcúlies, disàfies...
Laborals:
Les possibilitats d’accedir al món laboral per a aquest col·lectiu és difícil d’aconseguir, ja que les persones amb intel·ligència límit normalment no tenen reconeguda legalment la seva minusvalidesa. La majoria aconsegueix un percentatge de minusvalidesa inferior al 33%. Per aquest motiu, no tenen accés als recursos socials i laborals destinats a les persones amb aquest gra o un grau major de minusvalidesa; però tampoc tenen les portes obertes dins del mercat laboral, per les seves pròpies característiques, i topen amb moltes dificultats a l’hora de trobar i mantenir un lloc de treball.
Concretant, es pot dir que aquestes són les dificultats més generals:
- Dificultat d’adquisició en la rutina laboral.
- Dificultat per començar, mantenir i finalitzar la tasca.
- Poca resistència a la fatiga.
- Dificultats per acceptar la responsabilitat laboral i donar-hi la importància adequada en el seu desenvolupament.
- Dificultat en la resolució de problemes laborals.
- Dificultat per seguir una cadena d’instruccions.
- Dificultat en l’organització, la planificació i el desenvolupament de les tasques.
- Baixa qualificació professional.
- Envelliment prematur.
Socials:
Les dificultats per relacionar-se poden afectar els tres sistemes:
- Micro (família i entorn més proper).
- Meso (escola).
- Macro (societat).
- Dèficit d’habilitats socials i dificultats de relació social: presenten al llarg de tota la seva vida grans dificultats per formar grups d’amics on sigui ben rebut i acceptat, i per mantenir-los.
- Dificultats d’organitzar i planificar el seu oci i temps de lleure: el temps de lleure de les persones amb intel·ligència límit segueix estant mancat d’activitats, privat d’amics, mancat d’ocupació, desprovist de recursos, la qual cosa a vegades els porta a adoptar conductes antisocials dins de grups marginals com a mitjà de ser tinguts en compte, encara que siguin utilitzats.
